Quan tothom pensa únicament en si mateix, no pensa en ningú. Una vegada més, hem de situar el benestar individual en relació al benestar general i declarar que la pobresa, la felicitat, la crisi climàtica i la democràcia són, més que mai, zones de batalla política per una bona vida per a tothom. A “A la mierda la autoestima, dadme lucha de clases” (Bauplan), Jean-Philippe Kindler es jutja a si mateix, a la seva generació i a l'esquerra, amb la mateixa duresa amb què jutja els conservadors i el capitalisme.

El pudor de l'esquerra respecte al que és utòpic —i el que significa una bona vida per a tothom— fa que sigui molt fàcil per als conservadors i neolliberals devaluar retòricament tota aspiració a maximitzar el bé comú, relegant-la al regne dels fantasmes ideològics, de l'infantil o fins i tot de l'estúpid. Ha arribat el moment d'identificar els valors innegociables i defensar-los.

“La civilització occidental s'ha construït sobre una idea perversa i equivocada de la natura humana”, afirma Marshall Sahlins a La ilusión occidental de la naturaleza humana (Virus). El supòsit d’una “naturalesa animal” o “feréstega” de l'ésser humà prèvia a la cultura i la societat ha servit per establir sistemes jeràrquics i formes de domini polític que han justificat la por i la violència com a base dels sistemes de govern, o les segregacions natura/ cultura, dona/ home, societat civilitzada/societat salvatge.

Però aquesta hipotètica “naturalesa humana”, com demostra l’antropòleg nord-americà al seu assaig, és una altra construcció cultural, en aquest cas pròpia d’Occident. Un llibre d’aquells que t’obliguen a replantejar-te la realitat.