L'horticultura urbana segueix el seu camí a les grans ciutats. A Barcelona i a Madrid es defensen solars per convertir-los en horts i evitar l'especulació i la construcció. Joan Carulla fa anys que va adequar el seu terrat, en el cinquè pis de l'edifici per plantar-hi un hort.

Als seus 102 anys, que celebra aquest dissabte demostra que cultivar el teu propi menjar i ser vegetarià no només t'allarga la vida sinó que et connecta de manera molt directa amb les plantes, per ell "generadores d'amor".

Kois Casadevante conversa amb Joan al seu terrat, assegura que el futur de les ciutats passa per normalitzar la pagesia i la seva activitat a la ciutat.

La pagesia metropolitana, propera a la ciutat de Barcelona, reclama poder vendre els seus cultius a Mercats de Pagès de proximitat instal·lats als diferents barris. Per això s'ha creat la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona que presideix Chiara Bombardi i l'Assemblea Pagesa i Ciutadana Metropolitana de la que ens parla Xavi de la Serra.

Els alumnes de l'Institut Barri Besós, Anne Loyola i Fezan Muhammad expliquen la seva experiència participant al projecte "Menja Proximitat, Menja Just, Menja Drets" impulsat per l'Assemblea de Cooperació per la Pau.

Visitem el terrat-hort de Joan Carulla, dies abans del seu 102 aniversari, per escoltar-lo conversar amb Kois Casadevante a propòsit de l'horticultura urbana.

Anna Peña ens explica el perill de continuar utilitzant tovalloletes humides d'un sol ús i ens descobreix l'invent d'una etiqueta intel·ligent capaç de detectar l'estat real d'un aliment.

Un equip de tres joves submarinistes treballen en una sèrie documental per demostrar com una zona marina explotada es regenera quan es converteix en Àrea Marina Protegida. Sota el títol de Waves of Tomorrow, Maria Barbena, Pol Ramos i Pol Vives experimenten la riquesa de diversitat que ha tornat a les Illes Medes, a l'Estartit.

Aquest és el primer capítol d'un projecte que recorrerà altres racons de la costa mediterrània on la protecció assegura de nou la vida al fons del mar. El projecte du el suport de la Bluewave Alliance per restaurar la salut de la Mediterrània.

Municipis del Montsià continuen en alerta per l'excès de nitrats a l'aigua de les seves aixetes. En els darrers dies la concentració és molt superior a la permesa per llei.

La Plataforma Xarxa Aigua en veu de Manel Mas recorda la preocupació de la ciutadania i Ximo Estellé tècnic ambiental del GEPEC reclama un canvi de model agrícola i la reducció de les macro-granjes a la zona, ambdós causants de la situació.

Per trobar solucions de futur des de l'ICTA es treballa en un projecte d'hidroponia que té com a principal fertilitzant l'orina humana, ho explica Jonatan Manosalva.

Ulldecona i algunes altres localitats del Montsià, van despertar fa uns díes amb l'aigua de boca contaminada per nitrats. No és el primer cop que passa. La Plataforma Xarxa Aigua fa temps que ho denuncia.

En clau d'Emergència Climàtica analitzem la situació junt a la proposta de fertilitzants més respectuosos, como l'orina humana. Ho expliquen Joaquin Estellé, defensa ambiental del GEPEC, Manel Mas, Salvem lo Montsià i Jonatan Manosalva, investigador de l'ICTA.

Amb Gustavo Duch analitzem si els aranzels poden ser una oportunitat per canviar el model de lliure-comerç i amb els submarinistes Maria Barbena, Pol Ramos i Pol Vives descobrim com torna la vida a una àrea marina protegida com son les Illes Medes, ho expliquen al seu projecte documental Waves of Tomorrow.

La Biblioteca Josep Miracle de Collserola junt amb Damià Gibernet de la Masia Can Mandó, enmig del parc, han tornat a posar en marxa el seu sistema de préstec de llavors. Es tracta de cultivar les llavors en el teu tros de terra o balcó i un cop crescut el fruit deixar alguna planta per recollir-ne les noves llavors que es retornaran a la Biblioteca. La idea es perpetuar espècies autòctones del ecosistema de Collserola per tal que hi continuï la vida natural i pagesa i s'hi estengui.

La iniciativa es reprèn coincidint amb la celebració de la nova edició del Festival LiterNatura, els propers 16 i 17 de Maig. La directora de la Biblioteca Núria Flò i Damià Gibernet, han participat a l'especial del programa que hem fet aquets dies al Bosc.

La vida al Parc de Collserola ha canviat en els darrers anys. Menys precipitacions, nits d'estiu tropicals i més risc d'incendis que es vigilen des de torres de guaita, encara de manera humana. Raimón Roda, director-gerent de Collserola recorda que es tracta d'un gran bosc amb molta biodiversitat que hi busca refugi, no és un parc temàtic per fer esport humà, o això no és el prioritari.

Damià Gibernet viu a la Masia de Can Mandó, es defineix com a un Indígena de Collserola, se sent custodi del bosc i dels animals que hi viuen. Xavi Lago és el Coordinador en la Prevenció d'Incendis. Tot i que la vigilància a la torre sembla una feina molt solitària, el cert és que es tracta d'una feina col·lectiva en que tots els implicats hi col·laboren per evitar disgustos.

Programa especial que dediquem a la vida al bosc, des de la perspectiva humana. Ocupem, sense impacte, un tros de clariana per dur-vos les sensacions de parlar enmig d'arbres i natura viva.

Raimon Roda, director-gerent del Parc de Collserola, ens recorda que els boscos propers a les grans ciutats no s'han de veure com a parcs temàtics per utilitzar. Xavi Lago, coordinador de prevenció d'incendis destaca la feina col·lectiva dels vigilants de les torres de Collserola, preparats per detectar la més mínima columna de fum. Damià Gibernet, que viu a la Masia Can Mandó enmig del Parc destaca la seva feina de custodi de l'entorn.

Nuria Flò, directora de la Biblioteca de LiterNatura Collserola recomana llibres i explica les seves virtuts per entendre la vida al bosc des d'una perspectiva de respecte. Irene Cervera ens introdueix en els banys de bosc i els boscos terapèutics i Eloïsa Matheu identifica més de dotze varietats d'ocells que estan en aquests moments a la vora del nostre estudi a l'aire lliure. Són els autèntics Indígenes de Collserola.