Episodes

  • L'evacuació des dels consolats durant la Guerra Civil

    L'evacuació des dels consolats durant la Guerra Civil
    Jan 12 2025
    Capítol 1162. Durant la Guerra Civil, Barcelona no només era una ciutat en guerra, era també l'escenari d'evacuacions desesperades, negocis foscos i operacions militars. Religiosos, aristòcrates, empresaris i artistes compartien espai amb milicians, refugiats i perseguits polítics, cadascun lliurant la seva batalla. Alguns per guanyar la guerra, d'altres per trobar una sortida d'aquell entorn tan perillós. L'última esperança es concentrava en els consolats estrangers, veritables portes cap a la supervivència. Potències europees com França i Itàlia, i també diplomàtics llatinoamericans, van organitzar una xarxa d'evacuacions a través del port de Barcelona que no sempre tindrien èxit. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Arnau González Vilalta, doctor en Història i professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
    Show more Show less
    55 mins
  • Pier Paolo Pasolini

    Pier Paolo Pasolini
    Jan 11 2025
    Capítol 1161. Pier Paolo Pasolini. En un context social especialment complex, el de la postguerra italiana, va emergir la figura d'un poeta, cineasta i intel·lectual d'esquerres, que no va tenir por de combatre el feixisme i el capitalisme, ni d'escandalitzar el públic. Per a les esquerres ortodoxes va esdevenir un dissident, mentre que per a les dretes era una veu pertorbadora. En una Itàlia destrossada per dues guerres, Pier Paolo Pasolini va mantenir una militància incòmoda a banda i banda de l'espectre polític, amb una obra desafiant i una biografia traumàtica que van acabar precipitant el seu misteriós assassinat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Lluró, doctor en Literatura i Humanitats per la UPF, professor d'història i assagista. La seva tesi doctoral va ser "Pasolini en context. Trauma, memòria, identitat i història cultural a la Itàlia de postguerra".
    Show more Show less
    53 mins
  • La invasió romana de Britània

    La invasió romana de Britània
    Jan 5 2025
    Capítol 1160. La conquesta romana de Britània va ser un procés gradual, farcit de batalles sagnants, d'aliances i de traïcions, d'estratègies per impartir el terror entre la població local i de polítiques per romanitzar els seus habitants. Tot i que Juli Cèsar va ser el primer a travessar el canal de la Mànega acompanyat de legions, la subjugació britana no va arribar fins a gairebé un segle després, ja en temps de l'emperador Claudi. Amb la necessitat d'una victòria militar que el legitimés en el tron de Roma, el penúltim dels emperadors de la dinastia julioclàudia va emprendre una de les campanyes militars més ambicioses de l'Antiguitat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona.
    Show more Show less
    53 mins
  • La comtessa Erzsébet Bathory

    La comtessa Erzsébet Bathory
    Jan 4 2025
    Capítol 1159. Hi ha personatges històrics que han vist enterbolida la seva figura a través de rumors, notícies falses i una aura de llegenda negra. Un dels casos més evidents és el de l'aristòcrata hongaresa Erzsébet Báthory, definida en la immensa majoria de retrats posteriors com una mena de vampira femenina. En els relats més extrems se li va atribuir l'assassinat de més de sis-centes donzelles amb l'objectiu de banyar-se en la seva sang i mantenir-se jove. Aquesta visió, a mig camí de la crònica negra i de les especulacions paranormals, no té res a veure amb la vida de l'autèntica comtessa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Maria Lluïsa Latorre Casellas, metgessa i escriptora, autora del llibre "La comtessa sanguinària. Erzsébet Báthory, realitat o llegenda?".
    Show more Show less
    53 mins
  • L'Alguer entre els segles XIX i XX

    L'Alguer entre els segles XIX i XX
    Dec 29 2024
    Capítol 1158. A les acaballes del segle XIX, gairebé 200 anys després de la fi de la dominació catalanoaragonesa a l'illa de Sardenya, a la vila de l'Alguer es podien apreciar els vincles lingüístics i culturals amb els Països Catalans. A partir de la contribució de Víctor Balaguer i Eduard Toda, que van divulgar el mite d'aquell reducte aïllat de la pàtria catalana, vestigi d'un imperi perdut, les relacions de l'Alguer amb els Països Catalans es van intensificar. Després d'un parèntesi marcat per l'ascens del feixisme i la guerra, aquests contactes a una banda i l'altra del Mediterrani es van reprendre a partir dels anys cinquanta, en una mostra clara de resiliència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marcel A. Farinelli, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i autor dels llibres "El feixisme a l'Alguer", "Història de l'Alguer" i "Antoni Simon Mossa, l'Alguer i Sardenya durant el franquisme".
    Show more Show less
    53 mins
  • L'exili de Joaquim Picañol Xalabarder

    L'exili de Joaquim Picañol Xalabarder
    Dec 28 2024
    Capítol 1157. Joaquim Picañol i Xalabarder va ser un jove republicà català que va donar la vida pels ideals republicans fins i tot després d'haver perdut la guerra. La seva és una història desconeguda, la que van patir milers d'exiliats en mans del feixisme internacional al nord d'Àfrica. La implicació política el va portar a ser internat en diversos camps de refugiats francesos al terme de la Guerra Civil, i també en un camp de concentració encara més estricte, el de Djelfa, al desert del Sàhara, aleshores sota sobirania francesa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Marta Barceló Oliver, llicenciada en Filologia Catalana i mestra, coautora amb Lupe Prades Font, llicenciada en Geografia i Història, del llibre "Mort i oblit a Djelfa".
    Show more Show less
    52 mins
  • El concepte de la unitat d'Espanya al segle XX

    El concepte de la unitat d'Espanya al segle XX
    Dec 22 2024
    Capítol 1156. L'afirmació d'Espanya com a estat-nació unitari va ser un principi central del pensament polític espanyol del segle XIX i els dos primers terços del segle XX, i no només per part de la dreta. En el segle passat es van reproduir els arguments ja establerts en l'Espanya vuitcentista, que apostaven per un model jacobí i unitari i, en casos extrems, per la defensa d'un estat totalitari que posés fi a la decadència del model d'estat liberal. Per molts autors espanyols, un estat que no fos unitari acabaria sent dèbil, argument que legitimava l'hegemonia d'una cultura dominant, la castellana. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor dels llibres "La unitat d'Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual" i "La construcció de l'enemic interior. Els catalans en el pensament polític espanyol", publicats per l'Editorial Afers.
    Show more Show less
    55 mins
  • Macià a les Terres de Ponent

    Macià a les Terres de Ponent
    Dec 21 2024
    Capítol 1155. Encara que va mantenir els lligams amb la vila natal de Vilanova i la Geltrú, al llarg del temps Francesc Macià va establir un vincle ferm i continuat amb les Terres de Ponent. A banda de viure molts anys a Lleida, la finca familiar de la dona, a Vallmanya, va esdevenir el lloc de descans preferit del futur president de la Generalitat, i també un refugi en moments d'agitació. A més, quan el van elegir diputat a les Corts ho va ser en representació de les Borges Blanques. Aquest lleidatà d'adopció va tenir la residència a Ponent durant 46 anys, gairebé dos terços de la seva vida, un fet que el va influir en l'accent i en el pensament. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Quintí Casals Bergés, doctor en Història Contemporània, president del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià i coautor del llibre "Macià, el president del poble".
    Show more Show less
    53 mins