Una gran nevada s'acosta a Barcelona, i deixa tancats i aïllats sis tertulians i uns quants membres de la televisió, a més d'un convidat molt especial.

Arriben la neu, els llamps i els trons, i també el primer mort. Max Margarit es veurà immers, un cop més, en una investigació espontània, al més pur estil Deu negrets d' Agatha Christie, on tots seran sospitosos i possibles víctimes d'assassinat. Un nou cas ens submergirà en els entranyes de la televisió, la política i els tertulians, principals protagonistes d'aquesta sàtira plena de misteri de Toni Aira.

Toni Aira (Barcelona, 1977) és periodista, doctor en Comunicació i professor universitari. Col·labora en diferents mitjans de comunicació, com ara La Vanguardia, TV3, RTVE i RAC1. Ha escrit, entre d'altres, una desena de llibres dedicats a l'àmbit de la comunicaciópolítica. Cos a terra va ser la seva primera novel·la, publicada a la Campana el 2022.

La guanyadora del Premi Dashiell Hammett 2024, Empar Fernández, ens porta una trama precisa i emocions contingudes que apel·len a la nostra consciència. Tercera entrega de la sèrie protagonitzada per l'inspector de Mossos d'Esquadra, Mauricio Tedesco. La novel·la es titula "El instante en que se encienden las farolas" i està editat Al Revés. Una trama que alterna dues investigacions, un accident de trànsit amb un mort i una ferida de consideració i un cadàver trobat a l'interior d'un contenidor de la brossa. Tot plegat passa enmig d'una tempesta de pluja important.

La crisi, la precarietat, els maleïts explotadors o especuladors són elements de la trama. Un bon retrat social en una història que transcorre durant cinc dies. Un dels protagonistes és Nadeem, un immigrant que prové d'una infantesa de privacions i que s'ha de buscar la vida al carrer. Ha hagut de tancar la fruiteria del barri on havia invertit tot el que tenia i malviu venent ferralla i altres objectes a la brossa. No es conforma amb la caritat, el seu naufragi és el de tots els seus. Aquelles persones migrants que sovint mirem de reüll i que tenen la seva dignitat.

La passatgera de l'accident de trànsit queda molt malferida i no sabem el seu nom. Empar Fernández ens recorda que la vida és fràgil, que hi ha vulnerabilitat i s'ha basat en un fet real. La fatalitat és un element que interessa a l'escriptora per demostrar que tot pot passar. Totes dues trames es van entrelligant. La de Nadeem, el migrant paquistanés que ha sigut trobat mort a un contenidor i la de l'accident on Tedesco demanarà participar perquè li toca d'aprop.

En aquesta tercera entrega de la sèrie de l'Inspector Tedesco, que es pot llegir a banda de les dues anteriors, descobrim el costat més íntim i personal del policia. La seva tenacitat per resoldre casos, la seva manera de refusar la companyia, la seva solitud i com enyora la seva dona morta. Viu entre la soledat i la nostàlgia, viu per l'ofici.

Entrevistem a l'editora de Les Hores, Maria Sempere, per parlar de les darreres novetats del segell. Una editorial que ens porta en català bona literatura, bona teca literària. Una editorial independent que busca històries interessants que ens facin reflexionar sobre el món que ens envolta i que ens ajudin a comprendre'l una mica més. Comencem la ruta literària per l'obra de Sylvain Prudhomme, El Nen del Taxi, amb traducció d'Oriol Valls. Una novel·la que ens parla sobre els secrets familiars i l'herència històrica. Un llibre que remet a un fet real: 400.000 nens varen néixer fruit de relacions entre soldats aliats i dones alemanyes. Premi Llibreter a França.

Amb una prosa àgil i original, Sylvain Prudhomme ens apropa a la història d'un nen no reconegut, fruit de la relació entre una jove alemanya i un soldat aliat. La descoberta d'aquesta història d'amor prohibit, d'abandonament i engany, amagada pel seu avi, impactarà fortament el nostre protagonista, que buscarà entendre aquest passat familiar i reconciliar-s'hi per connectar també amb el seu present. Identitat, pertinença i la complexitat de les relacions humanes en un entorn urbà vibrant on el taxi es converteix en un símbol de connexió i desplaçament.

Una altra de les novetats és el darrer treball de Rachel Cusk, Desfilada, amb traducció de Núria Busquet. Una obra sobre l'art, la creació artística i la identitat. La complexitat de les relacions familiars també hi és present. A través de la història de diferents artistes anomenats G, la novel·la explora diversos aspectes relacionats amb la creació artística. L'estil i el format requereix una dosi d'esforç pel lector perquè també hi ha art narratiu i experimentació, els de l'escriptora Rachel Cusk. Una novel·la amb la que ha guanyat el Premi Goldsmiths Prize. Un llibre que es pregunta per l'origen de les creadores i les dificultats que s'han trobat.

I acabem el recorregut de bona teca literària amb Manual per a l'obediència de Sarah Bernstein amb traducció de Míriam Cano. Una novel·la inquietant sobre l'augment de la xenofòbia, vist a través dels ulls d'una nouvinguda sense nom. Ha guanyat el Premi Giller i ha estat nominada al Premi Booker. L'autora britànica ens mostra una noia que deixa el lloc on va néixer per anar a viure a un país del nord, d'on eren els seus avantpassats. Hi anirà per tenir cura del seu germà a qui la dona i els fills han abandonat. Amb la seva arribada comencen a passar coses surrealistes al poble i l'acusen de ser-ne la culpable. La hostilitat anirà creixent i pensa que els seus veïns poder ser capaços de qualsevol cosa. Sarah Bernstein explora amb contundència qüestions com la complicitat i el poder, el desarrelament i l'herència.

Una història singular i complexa sobre una dona que sempre ha viscut sotmesa als desitjos i a les crítiques dels altres. En les seves reflexions per entendre aquesta realitat i escapar-ne, s'endinsarà en temes com la identitat, la submissió, el pes de la tradició, el judici dels altres, l'impacte dels traumes i l'herència dels nostres avantpassats.

Entrevistem a la periodista Jèssica del Moral que acaba de publicar un llibre ple d'històries fetes de records, desmemòria, rumbs erràtics i futurs per estrenar titulat "Vincles, afectes i grillons" editat a Columna. Un debut brillant que demostra molta capacitat d'observació i inventiva per plantar d'una sèrie de personatges i vides que podrien ser perfectament les nostres. Llaços i vinculacions, afectes, reconciliacions amb el passat, pèrdues, traumes, desamors i tot ambientat en diferents moments històrics i geogràfics.

Un estil precís, històries hipnòtiques. Cada fragment ens interpel·la sobre una part de les nostres vides passades, presents o futures. Una novel·la sobre aquelles coses que creiem que només passen als altres. Un laberint per la memòria, un treball travat amb intel·ligència, perquè res no és el que sembla. I tot ben amanit amb uns tocs d'humor àcid que són mel.

Mosaic d'afectes, veritats, mentides, traumes, pèrdues i decisions difícils. La vida en definitiva és com un tango, allò que ens uneix i que ens separa, posant el focus en l'amor, la família i els secrets que ens condicionen la vida. Vuit històries encadenades que acaben confluint en un escenari compartit, en l'Escudella Barrejada del capítol final. Entre les històries que confecciona Jèssica del Moral un personatge que ha perdut la vida de forma sobtada, molt vinculat a la identitat col·lectiva, el trauma generacional i la passió per la història. Hi ha relacions interpersonals però sobretot trencaments, pes vital i fracassos on tots ens podem sentir identificats. La vida és una coreografia d'eleccions i renúncies, la memòria acaba configurant la nostra identitat, la personal i la col·lectiva.

Vincles, afectes i grillons ens parla de la condició humana i de com són els fils invisibles que ens connecten i les cadenes emocionals que de vegades en impedeixen avançar. La coberta està il·lustrada per Mari Fouz i compta amb tots els elements simbòlics del llibre. Una novel·la que reivindica la llibertat individual, però també la importància de teixir complicitats i tenir llocs on agafar-nos quan la vida ens sacseja amb una tempesta. També hi ha metàfores animals amb simbolismes. Els crancs blaus són invasors, els hàmsters relacionats amb la poca memòria d'alguns personatges, una elefanta en el capítol de venjança perquè són justicieres, tortugues marines que es refugien en la seva closca, sípies que es camuflen per integrar-se a l'entorn, crisàlides per parlar de l'adolescència. Ja ho deia Ida Vitale "un sempre té menys imaginació que la vida".

Arrenquem prescripció cultural en vena amb la Maria Dolors Sàrries, editora i viatgera incansable. Aquest divendres us proposem un viatge per molts personatges i artistes a descobrir. Comencem amb l'exposició Zurbarán sobre(natural) al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i que ens mostra una proposta ambiciosa d'un dels grans pintors del segle d'or espanyol. La restauració d'una obra de Zurbarán i la sorprenent troballa dels tècnics del MNAC han propiciat aquesta mostra que reuneix per primera vegada les tres versions de La Visió de Sant Francesc d'Assís pel Papa Nicolau V, una obra cabdal del mestre del barroc espanyol. També encara l'obra de Zurbarán amb artistes contemporanis que se'n senten deutors o el volen homenatjar com Tàpies, Llena o Marta Povo.

Segurament us heu preguntat en alguna ocasió qui era Jack l'Esbudellador. Podríem estar darrera la pista genètica definitiva per confirmar que podria ser un barber polac anomenat Aaron Kominski. Les restes d'ADN i semen recuperats del xal de Catherine Eddowes, una de les víctimes de l'assassí en sèrie més conegut del món. L'espectre de Jack l'Esbudellador segueix pul·lulant pels tenebrosos carrerons de Whitechapel i ho hem vist a sèries, pel·lícules i fins i tot musicals. Descobrirem la crueltat de l'assassí en sèrie, els seus crims esgarrifosos, com va coincidir la seva fama amb l'expansionisme de la premsa donant detalls escabrosos dels seus actes salvatges i la pobresa dels carrerons de l'East End. Moltes teories, moltes suposicions i molts culpables des d'un boig de classe baixa, un advocat, un sabater jueu o un complot de la Casa Reial. 130 anys després la seva identitat no està clara. Parlarem de les darreres investigacions de Russell Edwards.

I també parlarem d'Artemisia Gentileschi, una de les artistes italianes més importants del s.XVII i també una de les més desconegudes. El fet de ser dona no va jugar a favor seu, tot i ser clarament superior als seus companys. Fins el 3 d'agost podeu visitar una exposició sobre la seva obra al Museu Jacquemart-André de París. Era seguidora de Caravaggio, el seu estil barroc va prendre el dramatisme del seu ídol en ambiciosos quadres històrics i religiosos. El talent i l'originalitat de la pintora italiana és innegable. Formada pel seu pare va ser una de les poques dones artistes de l'època que va aconseguir un gran èxit en vida.

Tocada pel trauma, va ser violada per un mentor. La varen humiliar durant el judici i això va afectar a la seva obra pictòrica, es va tornar més fosca i violenta, fantasies de venjança contra el seu violador. Una avançada al seu temps i al feminisme. Personatges bíblics com Judith o Susana varen poblar els seus quadres com a símbols de lluita contra el patriarcat. Va tenir una gran resiliència, va cercar sempre la seva independència, amiga personal de Galileo Galilei i va representar heroïnes a les seves pintures, dones fortes, violentes, independents, segures i sensuals.

Acabarem reivindicant la Biblioteca Nacional de França no només a nivell artístic i arquitectònic sinó també per la cultura que abraça. Una Sala Oval de lliure accés envoltada d'incunables. I un homenatge a Robert de Niro que rebrà la Palma d'Or d'Honor del Festival de Cannes en homenatge a la seva carrera el proper 13 de maig.

Entrevistem a la psicòloga clínica Laura Molet Estaper que ens presenta "El Dolor es sordo" un assaig sobre el tractament del trauma i l'abús. La seva visió combina el coneixement acadèmic i l'experiència clínica real de més de 30 anys. Una reflexió necessària sobre com el dolor, quan l'escoltem i és validat, es pot convertir en una poderosa eina de sanació i autenticitat. Una mirada innovadora i terapèutica, testimonis impactants i un enfocament multidisciplinari.

Escriure i fer registre de les nostres experiències és l'eina terapèutica més sana i reparadora per alleugerir el nostre malestar. No ens hem de rendir davant la por i el patiment. El llibre el va escriure el 2018 i ja ha preparat una versió anglesa amb la Montserrat Barragán. Laura Molet aprèn dels seus pacients, de les experiències compartides i les emocions viscudes i sentides. Les experiències vitals ens deparen tsunamis que venen quan menys te'ls esperes. El llibre també és un cant a la llibertat i a l'amor: a donar i a rebre.

Va crear el Hogar Relacional que és un espai de teràpia i docència. Un somni convertit en realitat i que serveix per validar, acollir i contenir estats traumatitzats de la consciència. Convertir la tristesa, la humiliació, la ràbia, el ressentiment, l'odi i les ganes de venjança en un aprenentatge emocional i vital. Tot allò que silenciem, allò del que no podem parlar, ens pot congelar, bloquejar i aturar a la vida. En el llibre "El Dolor es sordo" de Lara Molet descobrim com Marie Curie, Frida Kahlo, Renée Magritte, Salvador Dalí o Sandoor Márai varen utilitzar el llenguatge artístic per parlar del dolor i el trauma.

Maria Carme Roca. El passatge. Premi Santa Eulàlia de Novel·la Històrica.

Entrevistem al periodista i escriptor, Jordi Nopca, autor de El futur és una petita flama, editat a Proa. Partim de la base que tenir un fill et canvia la vida. Per a la parella de joves protagonistes, l'arribada del petit serà un trasbals i alhora una alegria que marcarà el seu dia a dia. Una situació que hauran de torejar amb els maldecaps de la tornada a la feina i la creixent inestabilitat política i social del país. La intimitat familiar topa amb un temps incert que els obligarà a prendre partit. El món on viuen s'assembla al nostre, tot i que amb un sutil diferència: els personatges llueixen la seva animalitat.

El futur és una petita flama combina amb encert l'emoció i la ironia, i és una de les propostes més singulars i brillants de la literatura actual. Durant la conversa amb Jordi Nopca descobrim les interioritats del seu procés d'escriptura, de creació literària i també com el va sacsejar la paternitat, desmuntant els esquemes. Una novel·la que tracta temes profunds com l'extrema dreta, la corrupció, l'ecologia o la paternitat. Els fills et fan sentir un amor incondicional i també un dolor insuportable. És una novel·la de contrastos on l'èpica personal hi apareix. El Futur és una petita flama la protagonitzen uns eriçons i d'altres animals amb actituds i vides molt humanoides com una musaranya fumeta, una granota repulsiva que lidera l'extrema dreta, una ratolina ecologista adolescent, camaleons, guineus, ossos polars i una pitó sibil·lina. Una faula on els animals es comporten com a humans.

El protagonista rebrà un encàrrec laboral molt tèrbol, apareixerà la corrupció i una dicotomia vital: prosperar individualment o tenir principis. Hi ha referències a Andersen, els Germans Grimm, les faules d'Èsquil i La Fontaine. També als autors que han treballat les distopies com George Orwell. Creixement del populisme, l'ecologisme i la seva negació, l'amor, la paternitat, la convivència i l'amistat són temes que es tracten amb molt sentit de l'humor i ironia. Jordi Nopca converteix el malestar en tragicomèdia i aconsegueix que els lectors reflexionin. No us la perdeu!!!!